Fecha:
21/04/2016
Bhaskar, Michael. La máquina de contenido: hacia una teoría de la edición desde la imprenta hasta la red digital. Trad. Ricardo Martín Rubio Ruiz. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2014. 273 p. (Libros sobre libros). ISBN 978-607-162215-0. 17 €.
Michael Bhaskar[1],[2] és un reconegut editor digital amb més de deu anys d’experiència en el sector, havent-hi desenvolupat també moltes altres tasques relacionades: llibreter, agent literari, etc. Aquest home orquestra del món editorial va esdevenir mediàtic gràcies a les seves nombroses xerrades TEDx[3] sobre l’especialitat, i era qüestió de temps que abordés un altre dels rols vinculats als llibres, aquest cop el d’autor.
La seva primera obra, aquesta Máquina de contenido, és també pionera en el fet de tractar en profunditat l’activitat editorial des d’una perspectiva teòrica. De fet, té el no poc ambiciós propòsit d’establir les bases d’una teoria de l’edició, tot fent-ne una aprofundida anàlisi històrica i presentant-ne les línies de futur. És precisament una tasca ambiciosa, no només per la incertesa que implica l’esdevenidor dinàmic i canviant del sector editorial, sinó també per la dificultat inherent en realitzar-ne un estudi retrospectiu, en el que cal consensuar i aclarir conceptes bàsics prèviament per tal de dur-lo a terme de forma correcta.
Aquesta labor titànica s’escomet en una obra amb una estructura, en principi clara, que segueix el següent esquema:
Prefaci: on s’inclou una nota de l’editor en la qual adverteix de les peculiaritats de les traduccions dels termes emprats en el món editorial. Per exemple, l’obra original en anglès empra els termes publish, publisher i publishing com a «publicar», «editor» i «edició» respectivament, entre d’altres particularitats de la traducció que cal aclarir prèviament a la lectura de la traducció castellana. També s’inclou un breu paràgraf d’agraïments i, tot seguit, la introducció de l’obra en la qual es presenten els seus objectius i continguts.
Capítol 1: Bhaskar hi planteja la complexitat de l’activitat editora com la raó principal per justificar l’objectiu d’aquest llibre. Ho fa evidenciant la necessitat de fer (encara més) aclariments terminològics entorn al seu vocabulari i reivindicant la vigència de l’ecosistema editorial en la societat actual. A més, ens presenta els antecedents històrics que van intentar establir una teoria de l’edició i que ho van aconseguir, o que pretenien fer-ho, només de manera parcial.
Capítol 2: hi parla de l’entorn digital partint de la creença comuna que, actualment, la digitalització sembla haver de fer trontollar qualsevol activitat econòmica introduint-hi canvis disruptius que escombraran a tothom que no s’hi sàpiga adaptar. L’autor recorda que l’activitat editorial sempre ha estat en crisi, que s’ha adaptat a canvis tecnològics i socials i que, fins i tot, n’ha propiciat molts. Anima a encarar el repte que suposa explorar els nous models de negoci que planteja la interconnexió de la xarxa amb mentalitat emprenedora.
Capítol 3: s’hi expressa la idea que el contingut és la matèria primera i la raó de ser de l’edició. També s’hi introdueixen els conceptes de marc i de model. El primer fa referència al continent, al mitjà mitjançant el qual s’empaqueta i es presenta el contingut; el segon no es tracta tant de «models» de negoci com de les motivacions que porten a l’editor a apostar per la publicació d’un contingut.
Capítol 4: continua entorn els continguts, aquest cop teoritzant sobre les dues activitats principals de l’edició: el filtratge i l’amplificació de continguts. Són dues tasques específiques i inherents a l’edició. La primera consisteix a fer una selecció dels continguts més adients per ser publicats; la segona a expandir-los, a comunicar-los, a publicar-los pròpiament, ja sigui mitjançant la còpia i distribució o altres mitjans més propis de l’entorn digital.
Capítol 5: es segueixen desenvolupant les tesis presentades en els dos capítols anteriors, però aquest cop es parla de l’edició en tant que una activitat econòmica i empresarial. S’aprofundeix en el concepte «model» d’aquesta «màquina de contingut», tant si és amb afany lucratiu com si es posa en marxa amb una funció més aviat social i de difusió del coneixement. I s’il·lustra de manera encertada amb els quatre exemples històrics de models d’explotació que han presentat els diversos tipus d’enciclopèdies fins a l’aparició de la Viquipèdia.
Capítol 6: el capítol final és el de prospectiva, en el qual l’autor convida a enfrontar-se als problemes actuals i futurs de l’edició. Són destacables les aportacions i exemples que es presenten, per il·lustrar l’adaptació al canvi per part dels editors de revistes científiques al reconvertir-se en editors d’articles en Accés Obert i monetitzant la seva activitat mitjançant el cobrament d’APCs.[4]
Conclusions: finalment, l’autor expressa humilment la concepció que el seu estudi és encara incomplet. Ho fa per demanar que es realitzi més recerca sobre el món editorial, per tal que es torni a estudiar a les universitats aquesta activitat cultural, social i econòmica.
Bibliografia: molt extensa, en la qual es documenten les nombroses referències emprades per l’autor per recolzar els seus arguments. Es tracten majoritàriament de monografies especialitzades i d’articles tant de premsa com de revistes electròniques, tot i que l’autor també esmenta continguts audiovisuals com a nota a peu de pàgina diverses vegades al llarg del libre.
La máquina de contenido és un treball exhaustiu i amb molt de mèrit. Bhaskar demostra un profund coneixement i erudició pel que fa a l’ecosistema editorial, però la lectura d’aquesta obra és una mica difícil. Potser en vista que es tracta d’un tema espès, l’autor ha inclòs innombrables i bons exemples, però aquests no fan més que dilatar l’arribada de les seves tesis i dels seus arguments dins del text, que és el que de debò ens interessa.
Tot i això, segueix sent una lectura altament recomanable. Aquest llibre no només va adreçat a professionals de l’edició; també és molt adequat per a qualsevol altre professional, acadèmic o estudiant relacionat amb el món dels continguts. Pot donar una molt bona perspectiva, i una prospectiva prou raonable, sobre aquest entorn tant a bibliotecaris com a llibreters.
Restarem atents a la imminent aparició de la seva segona obra: Curation: the power of selection in a World of too much[5] que, com el seu títol indica, versarà sobre la cura de continguts i desenvoluparà amb major profunditat l’estudi de la tasca de selecció i filtratge que realitza un editor.
http://bd.ub.edu/edl/ca/ledicio-marcs-i-models-filtrar-i-amplificar-continguts-una-maquina-ben-greixada